Back مانويل دي فايا Arabic مانويل دى فايا ARZ Manuel de Falla AST Manuel de Faya Azerbaijani Мануэль дэ Фалья Byelorussian Мануел де Фая Bulgarian Manuel de Falla Czech Manuel de Falla Welsh Manuel de Falla Danish Manuel de Falla German
  | |
| Nom original | (es) Manuel de Falla |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (es) Manuel María de los Dolores Clemente Ramón del Sagrado Corazón de Jesús Falla y Matheu 23 novembre 1876 Cadis (Espanya) |
| Mort | 14 novembre 1946 (69 anys) Alta Gracia (Argentina) |
| Sepultura | crypt of the Cadiz Cathedral (en)  |
| Dades personals | |
| Formació | Reial Conservatori Superior de Música de Madrid |
| Activitat | |
| Camp de treball | Arts escèniques |
| Ocupació | compositor, poeta, pianista |
| Membre de | |
| Gènere | Orquestra i música clàssica |
| Professors | José Tragó, Felip Pedrell i Sabaté, Alejandro Odero i Enrique Broca |
| Instrument | Orgue i bateria |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | cap valor |
| Parents | Ángela García de Paredes Falla (besneboda) |
Premis | |
| Lloc web | manueldefalla.com |
          | |
Manuel de Falla y Matheu (castellà: Manuel de Falla) (Cadis, 23 de novembre de 1876 - Alta Gracia, 14 de novembre de 1946) fou un compositor andalús de música clàssica de renom universal.[1][2] Amb els catalans Isaac Albéniz i Enric Granados seria el tercer dels noms que integren la gran trilogia del nacionalisme musical espanyol. Fou també un dels primers compositors d'aquesta tradició que es va donar a conèixer a tot Europa i Amèrica, superant l'aïllament de la música hispana des del segle xviii.
Format a Madrid amb Felip Pedrell[3] i posteriorment, a París, amb Paul Dukas, la seva producció palesa tant la influència de les arrels musicals hispàniques com la de la música francesa i les avantguardes europees. Va compondre ballet: El amor brujo i El sombrero de tres picos; òpera: La vida breve i El retablo de Maese Pedro; i música instrumental, entre la que cal destacar la Fantasia baetica per piano i el Concert per clavecí. La seva obra per a piano i orquestra Noches en los jardines de España està pròxima a l'estètica impressionista. Va deixar inacabada la seva cantata escènica Atlàntida,[4] basada en el poema de Jacint Verdaguer, conclosa posteriorment pel seu deixeble Ernesto Halffter. Durant la dècada de 1920 i de 1930, va visitar freqüentment Barcelona i Catalunya i va relacionar-se amb diversos artistes, crítics i intel·lectuals catalans, com Joan Lamote de Grignon, Oleguer Junyent, Frank Marshall, Rafael Moragas, Jaume Pahissa i Santiago Rusiñol. Va mostrar molt interès per la sonoritat de la cobla i va assistir a diversos concerts de la Cobla Barcelona.[5] També va col·laborar amb diverses institucions catalanes, com l’Associació de Música Da Camera, la Banda Municipal de Barcelona o l'Orquestra Pau Casals, amb qui va estrenar el Concert per a clave juntament amb Wanda Landowska.[5] Al 1925, després d'un banquet d'honor celebrat a l'Hotel Majestic, Falla va expressar: «Yo he de deciros, y lo digo con toda el alma, que, sin los catalanes, acaso no hubiera podido llegar a realizar mi obra, ni a ser quién soy».[5]
Després de la Guerra Civil espanyola Manuel de Falla va exiliar-se a l'Argentina,[6] on va morir l'any 1946.
- ↑ «Manuel de Falla y Matheu». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Nommick, Yvan «Semblanzas de compositores españoles, Nueva serie: Manuel de Falla (1876-1946)». Revista de la Fundación Juan March, 379, 2008, pàg. 2-7.
- ↑ Alfredo Aracil, Un Universo musical El País, 6 de gener de 1996 «Enllaç». Arxivat de l'original el 2008-03-23. [Consulta: 27 març 2008].
- ↑ «Un documental sobre Manuel de Falla aborda sus últimos años de vida en Argentina». Público.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades:0 - ↑ Andrés Fernández Rubio, Músico del 27 El País 5 de gener de 1996 «Enllaç». Arxivat de l'original el 2008-03-23. [Consulta: 27 març 2008].